martes, 11 de diciembre de 2018

EROS I PSIQUE



Eros i Psique 
Títol de l´obra i localització: Eros i Psique, ubicada en el museu del Louvre

Autor: Antonio Canova
Estil: neoclàssic 
Època o any: va començar el model en 1787 i va acabar en 1793
Descripció: escultura que representa a Eros y Psique tal com els descriu en l´obra “el ASNO de ORO “. Ella era un princesa y ell era un deu.
La tècnica va ser el esculpit. L´escultura va ser de mormol tallat representant els dos cossos amb molt de sentiment cosa que va ser difícil per la utilització del material.
Les seues dimensions van ser 1,55m d´alt, 1,68m de ample y 1,01m de llarg. La forma es de tipus clàssic, format de línies pures, clares i contorns preciosos, ben acabades. Canova copia l´art de antiguitat clàssica y esta influencia es ve també en la representació de la figura desnua: Eros esta desnuat y Psique te un panyo que cobrí una part. El desnuat el primitiu fer un estudi de la bellesa y esta es aconseguia proporcions, equilibris i formes rítmiques. El polit de l´escultura es escrupolós; no existits desgaste ni arrugues sobre los cossos perfets del dos adolescents. Tema de l´escultura es l’amor.L’obra representa la passió i l´amor de dos personatges com demostra el abraço en el que intenten fundirse les figures. Es el mite de Afrodita.













Amanda Bolumar Muñoz 4ºC

lunes, 10 de diciembre de 2018

LA CASA MILÀ (LA PEDRERA)


Títol de l’obra i localització: La Casa Milà, coneguda popularment com “La Pedrera”. Barcelona.
Autor: Antoni Gaudí (1852-1926).
Estil: Arquitectura modernista.
Any: 1906-1910.
Descripció:
L’edifici està construït fonamentalment amb pedra calcària i el ferro.
En el seu conjunt existeixen dos edificis que comparteixen la planta baixa i també la façana . Té sis plantes que s'organitzen entorn de dos patis, un oval i un altre circular. Aquests patis es van eixamplant a mesura que ascendim fet que afavoreix la ventilació i també la il·luminació . A més té soterrani i un cridaner terrat. La planta baixa estava dedicada a la instal·lació de negocis comercials, la planta principal per a la residència de la família Milà (propietària de l’edifici) i la resta de plantes estaven destinades al lloguer.
La planta és de disseny lliure açò vol dir que les parets o elements de separació d'habitacions no tenen funció sustentant, pel que en qualsevol moment es pot canviar i, a més, en cada planta els espais dels pisos poden ser diferents.
Se sustenta l'edifici en una estructura de ferro que combina amb pedra i rajoles (barreja de materials), el paper fonamental en l’estructura l’exerceixen les columnes inclinades, arcs parabòlics i voltes metàl·liques. Tot aquest sistema contribueix al fet que el mur no tinga funció sustentant. 
La façana té una forma ondada i sinuosa que la fa semblar-se a un penya-segat creant un espai dinàmic d'entrades i eixides. A banda de la pedra, també s'observen materials com el ferro forjat de les balconades i ceràmica de la terrassa. 
Cal ressaltar el contrast cromàtic entre la pedra grisa , la ceràmica de la terrassa el ferro forjat de les balconades amb les seues originals i dinàmiques formes vegetals imitant algues marines. 
Una part molt original de l'edifici és la terrassa, amb l’anomenat “jardí dels guerrers”. Aquest espai tan imaginatiu és també funcional ja que aquestes formes oculten dipòsits d'aigua, xemeneies i ventilació.
Context:
L'obra de Gaudí se situa dins de l’estil modernista. 
El modernisme és una corrent que apareix entre finals del segle XIX i començaments del XX, època de desenvolupament industrial a Catalunya, en la que va existir un auge de la burgesia que actua com a mecenes de l'artista i impulsa el creixement de la ciutat. 
L'estil modernista pretén una renovació total de les arts no solament de l'arquitectura, sinó de l’escultura, la pintura, l’art mobiliari, la cristalleria, etc. Tindrà una gran importància el disseny.
Dins del modernisme es distingeixen dues grans corrents:.
Modernisme ondulant, amb formes sinuoses basades en la naturalesa, barreja de materials, utilització plàstica del ferro i importància del color En aquesta tendència es troben l’Art Nouveu de França i Bèlgica amb Guimard  i Víctor Horta i el Modernisme a Espanya, amb Domènech i Muntaner, que va realitzar el Palau de la Música, i, sobretot, Antonio Gaudí.
Modernisme geomètric, amb preferència pels nous materials i quasi eliminació de l'ornamental i preferències per volums més geomètrics. A aquesta tendència pertany la Secessió Vienesa: Olbrich i Wagner.
L'estil Gaudí es caracteritza per utilitzar nous materials (ferro, vidre…) i també tradicionals, però amb gran llibertat. S’inspira en estils medievals: el Gòtic, pel sistema de voltes que cobreix amplis espais; en l'arquitectura islàmica, per la importància d'elements decoratius com a ceràmica i els efectes color i llum. També troba una font d’inspiració en la natura. Les formes naturals són reinterpretades i convertides en formes geomètriques: helicoïdals, paràboles, i línies corbes en general. Dóna importància al color que, unit a les formes i decoració, crea un espai en moviment.
El seu gran mecenes va ser el comte Eusebio Güell, magnat de la indústria tèxtil ennoblit. 
En la seua obra es poden distingir diverses etapes:
1.   De 1878 a 1900. Etapa de formació. El seu estil s'enquadra en l'eclecticisme o historicisme de l'època amb referències al gòtic, mudèjar i arquitectura islàmica . Són exemples la Casa Vicens, la Casa de los Botines en León, el Palau Episcopal d’Astorga i El Capritx de Comillas, en el qual té gran importància el color.
2.   De 1900 a 1914. Període de Maduresa Realitza el Parc Güell, la Casa Batlló, la Casa Milà, la Colònia Güell. Empra materials nous i tradicional i entén l'arquitectura com un organisme viu, amb referències a la natura.
De 1914 a 1926 solament es dedica al temple de la Sagrada Família.



Mario Montal.

INSTRUCCIONS PER AL TREBALL


-         Correu electrònic: artdequart@gmail.com  
-         Blog: artdequart.blogspot.com.es
-         Model de comentari i esquema per a fer un comentari d’una obra d’art al blog.
-         Informació estils artístics al llibre:
o   Rococó, p. 29.
o   Neoclàssic, p. 30.
o   Romanticisme, p. 54.
o   Goya, p. 83.
o   Realisme, impressionisme, puntillisme, postimpressionisme, arquitectura final segle XIX, p. 134 – 135.
-         Pàgines web o blocs d’interès: