Títol de l’obra i
localització: La Casa Milà, coneguda popularment com “La Pedrera”.
Barcelona.
Autor: Antoni Gaudí
(1852-1926).
Estil: Arquitectura modernista.
Any: 1906-1910.
Descripció:
L’edifici
està construït fonamentalment amb pedra calcària i el ferro.
En el seu conjunt existeixen dos edificis que
comparteixen la planta baixa i també la façana . Té sis plantes que
s'organitzen entorn de dos patis, un oval i un altre circular. Aquests patis es
van eixamplant a mesura que ascendim fet que afavoreix la ventilació i també la
il·luminació . A més té soterrani i un cridaner terrat. La planta baixa estava
dedicada a la instal·lació de negocis comercials, la planta principal per a la
residència de la família Milà (propietària de l’edifici) i la resta de plantes
estaven destinades al lloguer.
La planta és de disseny lliure açò vol dir que
les parets o elements de separació d'habitacions no tenen funció sustentant,
pel que en qualsevol moment es pot canviar i, a més, en cada planta els espais
dels pisos poden ser diferents.
Se sustenta l'edifici en una estructura de ferro
que combina amb pedra i rajoles (barreja de materials), el paper fonamental en
l’estructura l’exerceixen les columnes inclinades, arcs parabòlics i voltes
metàl·liques. Tot aquest sistema contribueix al fet que el mur no tinga funció
sustentant.
La façana té una forma ondada i sinuosa que la
fa semblar-se a un penya-segat creant un espai dinàmic d'entrades i eixides. A
banda de la pedra, també s'observen materials com el ferro forjat de les
balconades i ceràmica de la terrassa.
Cal ressaltar el contrast cromàtic entre la
pedra grisa , la ceràmica de la terrassa el ferro forjat de les balconades amb
les seues originals i dinàmiques formes vegetals imitant algues marines.
Una part molt original de l'edifici és la
terrassa, amb l’anomenat “jardí dels guerrers”. Aquest espai tan imaginatiu és
també funcional ja que aquestes formes oculten dipòsits d'aigua, xemeneies i
ventilació.
Context:
L'obra de
Gaudí se situa dins de l’estil modernista.
El modernisme és una corrent que apareix entre
finals del segle XIX i començaments del XX, època de desenvolupament industrial
a Catalunya, en la que va existir un auge de la burgesia que actua com a
mecenes de l'artista i impulsa el creixement de la ciutat.
L'estil modernista pretén una renovació total de
les arts no solament de l'arquitectura, sinó de l’escultura, la pintura, l’art
mobiliari, la cristalleria, etc. Tindrà una gran importància el disseny.
Dins del modernisme es distingeixen dues grans
corrents:.
Modernisme ondulant, amb formes sinuoses basades en la naturalesa,
barreja de materials, utilització plàstica del ferro i importància del color En
aquesta tendència es troben l’Art Nouveu
de França i Bèlgica amb Guimard i Víctor
Horta i el Modernisme a Espanya, amb Domènech i Muntaner, que va realitzar el
Palau de la Música, i, sobretot, Antonio Gaudí.
Modernisme geomètric, amb preferència pels nous materials i quasi
eliminació de l'ornamental i preferències per volums més geomètrics. A aquesta
tendència pertany la Secessió Vienesa:
Olbrich i Wagner.
L'estil Gaudí es caracteritza per utilitzar nous
materials (ferro, vidre…) i també tradicionals, però amb gran llibertat. S’inspira
en estils medievals: el Gòtic, pel sistema de voltes que cobreix amplis espais;
en l'arquitectura islàmica, per la importància d'elements decoratius com a
ceràmica i els efectes color i llum. També troba una font d’inspiració en la natura. Les formes naturals són reinterpretades
i convertides en formes geomètriques: helicoïdals, paràboles, i línies corbes
en general. Dóna importància al color que, unit a les formes i decoració, crea
un espai en moviment.
El seu gran mecenes va ser el comte Eusebio
Güell, magnat de la indústria tèxtil ennoblit.
En la seua obra es poden distingir diverses
etapes:
1.
De 1878 a 1900. Etapa de formació. El
seu estil s'enquadra en l'eclecticisme o historicisme de l'època amb
referències al gòtic, mudèjar i arquitectura islàmica . Són exemples la Casa
Vicens, la Casa de los Botines en León, el Palau Episcopal d’Astorga i El
Capritx de Comillas, en el qual té gran importància el color.
2.
De 1900 a 1914. Període de Maduresa
Realitza el Parc Güell, la Casa Batlló, la Casa Milà, la Colònia Güell. Empra
materials nous i tradicional i entén l'arquitectura com un organisme viu, amb
referències a la natura.
De 1914 a 1926 solament es dedica al temple de la
Sagrada Família.
Mario Montal.
