El bes

Títol de l’obra i localització: El bes. Es troba al Museu Soumaya al Museu Rodin, a la col·lecció de la galeria Tate, i al  Ny Carlsberg Glyptotek.

Autor: Auguste Rodin (1840-1917)

Estil: L’impressionisme

Època o any: En torn a 1882.

Descripció:     

Esta escultura està feta de marbre . El modelat es flexible i llis. Va ser realitzat mitjançant la técnica de tallar un bloc de marbre. La escultura representa un home i una dona besant-se. D’acord amb el autor, la escultura es deu veure des de diferents punts de vista per a contemplar-la totalment. El autor va sacrificar  la realitat anatòmica dels personatges per a afavorir la expressivitat dels personatges ( per exemple, el braç de la dona es mes llarg que un braç real.) El principal tema que tracta es l’amor.

 A nivell plàstic, la força de l'escultura residix en el seu llenguatge universal. Ací el tema no és tractat de manera tradicional. Els dos apareixen nus sense els seus atributs habituals i és Francesca qui tracta de seduir Paolo. Que fóra la dona la que instiga la passió i no l'home era una cosa controvertida i molt poc comú.

Context:         

L’obra de Rodin se situa en l’impressionisme.

 L’impressionisme es un moviment artístic​ inicialment definit per a la pintura impressionista.

Els seus particulars trets definitoris son la llum, el color, la pinzellada, i el plenairisme. L’ impressionisme el fan de molta difícil extensió, inclús per a altres arts plàstiques com la escultura (Auguste Rodin)​ y la arquitectura;​ de tal mode que sol decir-se que el impressionisme en sentit estricte a soles pot donar-se en pintura y potser en fotografia (pictorialisme) y cine (cine impressionista francès o première avant-garde: Abel Gance, Jean Renoir (fill del escultor impressionista Auguste Renoir)).​

El moviment plàstic impressionista es va desenvolupar a partir de la segona meitat del segle XIX en Europa —principalment en Francia— caracteritzat, a grans trets, per el intent de plasmar la llum (la «impresió» visual) y el instant, sense reparar en la identitat de alló que la projectava. Es a dir, si els seus antecessors pintaven formes con identitat, els impressionistes pintaven el moment de llum, mes enllà de les formes que estan per davall d’aquest. Va ser clau per a el desenvolupament de l’art posterior, a través del postimpressionisme y les vanguardies.

François-Auguste-René Rodin (París, Illa de França, França; 12 de novembre de 1840- Meudon, Illa de França, França; 17 de novembre de 1917) , més conegut com Auguste Rodin, va ser un escultor francés. Considerat el pare de l'escultura moderna, la seua importància es deu a la ruptura amb el cànon acadèmic que imperava en el segle XIX a França. L'anterior no significa que l'artista no coneguera o dominara les regles de l'estètica del seu temps, sinó que la seua concepció de l'art li va permetre inaugurar una nova etapa en l'àmbit de l'escultura.

Aquesta obra la va encarregar el ministeri de belles arts, i formava part del portal de la porta de l’infern. En la qual el tema principal era l’infern de Dante Alighieri, per tant els dos individus representen a Paolo i Francesca, que son dos personates importants de aquest llibre.

El bes en la seua dimensió original (86 cm) va ser modelat a partir de 1881 i des d'un principi Rodin va contemplar la possibilitat de realitzar-ho en diversos formats.

Posteriorment la parella va ser llevada del portal. Encara que Rodin mai va donar explicacions, les raons poden estar relacionades amb la seua extremada dolçor que tenia poc a veure amb l'atmosfera de desesperança que caracteritza a La porta. La peça va ser substituïda per l'obra Paolo i Francesca, representació dels dos amants que ja es troben en el segon cercle de l'Infern dantesco.

Retirada del portal, l'obra va ser exhibida per primera vegada en 1887 a París i després a Brussel·les amb el títol Francesca da Rimini. La crítica es va sorprendre per la falta de vestits que tradicionalment, sobretot durant el romanticisme, vestien els personatges. A causa de la universalitat del seu llenguatge van decidir rebatejar-la amb el títol El bes (Le Baiser, en francés).

A causa de la bona recepció de l'obra, en 1888 Rodin va rebre l'encàrrec per part del Ministeri de Belles Arts per a dos versions engrandides (183 cm) en marbre. Estes estarien destinades a l'Exposició Universal de 1889. Per a poder realitzar la versió en marbre, Rodin va contractar al tallador Jean Turcan, qui no va poder complir amb els temps requerits. L'obra no es va exposar fins a 1898, en ocasió del Saló de la Societat Nacional de les Belles Arts (SNBA, Société Nationale dónes Beaux-Arts) , on també va exposar l'obra dedicada a Balzac.

Encara que El bes va tindre molt èxit, l'escultura nunc va ser una de les favorites de l'artista. Per a ell, que buscava representar a les formes d'una manera més atrevida, l'obra resultava massa acadèmica tant en la plàstica com en el contingut. Va ser per esta raó que l'artista no la va presentar en la gran exposició de 1900 en el Pavelló de l'Ànima. Mentrestant la versió en marbre ja havia sigut entregada al Ministeri d'Art francés, que la va exposar en ocasió de l'Exposició Universal del mateix any (1900). Ací diversos col·leccionista van poder apreciar l'obra, que també va ser ben rebuda per la crítica.

Encara que Rodin no va deixar d'evidenciar el caràcter convencional de l'obra, hui en dia continua sent una de les escultures més emblemàtiques del mestre.

Realitzat per Jorge Punter Piquer